QUI CALLA, OTORGA.

L’INFERN ÉS PLE DE BOQUES CALLADES?

Això em toca la consciència cada vegada que penso escriure i potser en aquell moment no en tinc ganes. No quedo tranquil·la callant quan hi ha tanta gent bona però despistada, o tanta gent despistada que no sap si és bona.

El que sí sé és que el meu Pare del cel me’n demanarà comptes i….em dirà:

-Per què quan t’he necessitat has tingut la boca callada?

-Per què quan has vist tanta gent “orfe” pel món, t’has tancat a la teva cabana?

-Es que no saps que jo amb tu comptava?