De què tens por?

“Déu no crida als capacitats, sinó que capacita als cridats”

Vellesa

Una bella vellesa és, ordinàriament, la recompensa d’una bella vida.

Un somriure

Un somriure significa molt.

Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix.

Dura un instant però el seu record…

a vegades no s’esborra mai.

Nit d’estels.

Contemplar les estrelles i no veure QUI hi ha al més enllà…per a mi és impossible.

FAM?

“Hi ha més fam al món per manca d’amor que per manca de pa”.

Teresa de Calcuta.

Sempre he pensat que és molt important ajudar als pobres, però no tant sols als pobres de béns materials. Realment estem envoltats de pobres de moltes classes. No esperis a veure un nen desnutrit per donar-te als altres.

Hi ha molta “FAM” al món.

Descans i família.

“La família és una escola per aprendre a descansar pensant en els altres”

“Déu Vos Guard”

Encara recordo el que em va costar trobar un “Déu Vos Guard” per l’entrada de casa meva quan em vaig casar. A mi em va semblar un costum molt normal, un costum de tota la vida. Sempre ho havia vist així a casa meva.

Però la sorpresa ve ser que gairebé vam haver de donar la volta a la província per trobar-ne un de potable. Ens deien que la gent ara això ja no ho demana, que ja no es posa…

És el de la fotografia. Oi que és “Xulo”?

Us animo a comprar-ne un. Si veuen que hi ha demanda faran comanda,no?

Potser ara amb la crisi encara aixecarem algun negoci.

Au vinga! No t’animes?

NO PERDIS EL JERSEI

“Qui no actua com pensa, acaba pensant tal i com actua”

Malauradament moltes persones no són coherents. Queden bé amb tothom, “no fos cas que…em diguin carca o anticuada !!“  i mica en mica quan un no fa el que pensa, acaba pensant el que fa.

El mal d’aquestes coses és que el procés és lent.  un dia una coseta, un altre dia una altra coseta…i així els principis de tota la vida es poden anar perdent, al igual que quan penja un fil d’un jersei. Si  estirem ens podem quedar sense jersei.

QUI CALLA, OTORGA.

L’INFERN ÉS PLE DE BOQUES CALLADES?

Això em toca la consciència cada vegada que penso escriure i potser en aquell moment no en tinc ganes. No quedo tranquil·la callant quan hi ha tanta gent bona però despistada, o tanta gent despistada que no sap si és bona.

El que sí sé és que el meu Pare del cel me’n demanarà comptes i….em dirà:

-Per què quan t’he necessitat has tingut la boca callada?

-Per què quan has vist tanta gent “orfe” pel món, t’has tancat a la teva cabana?

-Es que no saps que jo amb tu comptava?

LA DONA INVISIBLE

Si algú em diu que he de fer una CATEDRAL, diria…          NO PUC!

Però fer una CATEDRAL com la del video….SÍ PUC !